Carla: Quina ràbia… quina ràbia! I quin desastre… em moriré. No ho suporto més, què he fet jo perquè em passi això… no cau. S’ha quedat creuada…i si li fes un copet de gràcia? No, no…això no es fa, ja caurà! Si però mentrestant em deshidratoooo! Diuen que potser comprant una altre, en caure empenyerà aquesta i cauran les dues.
Uff! No ho aguanto més, ho provo. Amb aquesta calor al mig del passeig marítim, amb aquest sol de justícia- com el que no vol la cosa, la Carla allarga el peu dret tot intentant remullar-lo en un toll d’aigua- No sé, em sembla que està pel rec automàtic dels apartaments, d’on estic intentant comprar una ampolla d’aigua… Ja sé! Als baixos hi ha una botiga de ”tot a 100” i a l’entrada la màquina, puc preguntar si em poden ajudar o si poden obrir la porta o em poden donar a canvi una ampolla de la botiga…- La Carla es decideix a preguntar a la botiga i la resposta (això si, amb un somriure d’orella a orella) va ser “no sé, no entiendo… yo no tengo la llave…”-.
Molt bé! I les meves ampolles d’aigua continuen encallades. Ja no sé què més puc fer, estic deshidratada: començo a veure llumetes als ulls, ja no recordo ni el meu nom… només vull beure aigua en un dia sufocant de calor… si us plau, vull aigua!
Lluís: Per què no agafes les ampolles d’aigua? Jo també vull comprar…- Va aparèixer un nen d’uns 10 anys, la Carla no sabia d’on havia aparegut-.
Carla: Ajuda’m si us plau, no puc més… estan encallades– va dir la Carla amb poques forces.
Lluís: Encallades? No! Has de pitjar aquest botó i s’alça la porta i ja pots agafar-les.
Carla: No m’ho puc creure, cada dia són més modernes aquestes màquines de vending…. Aaahh!! Si, ara recordo que com aquestes hi ha a la planta de gerència de la meva empresa. Les gestiona el vending Marvi 93 des de fa un munt d’anys, així com s’encarrega de preparar-nos uns àpats recents fets i saludables a molt bon preu i portats fins a les nostres taules a la feina.
Carla: Moltes gràcies, noi, m’has salvat la vida!- Li va contestar la Carla al Lluís.- Bé, ara jo veig tot més clar després de fer-me uns “xupitos d’ H2O” aiii mare, beneïda aigua!
A Marvi 93 us recordem que quan torneu a la feina, les màquines de vending, segur que us ajudaran a passar millor el dia.
Fins a una altra! Us desitjem a tots un bon estiu…i sense ensurts!
Marvi 93
Cervelló 27 de juliol de 2018
